Obeses - Botifarra amb seques

Diari de rodatge: Botifarra amb seques.

No tinc la costum d'escriure un diari de rodatge sobre les aventures i desventures que es viuen durant el proses de creació d'un vídeoclip, però aquest es un cas excepcional. Excepcional en tots els aspectes, per on i amb qui es va fer, per la implicació d'un bon, i armonic, grapat de gent que participen en el projecte i perquè Obeses, em va oferir l'oportunitat de retrobar-me amb un argument digne del millor dels curtmetratge que feia anys que ni s'hem passaven per el cap.

Tot va començar el dissabte 23 de març, en ple Mercat del Ram, excusa més que suficient per fer una trobada a quatre bandes, on l'Arnau i en Toni ens varen presentar el guio de l'argument que volien portar a terme. La veritat es que la proposta era tant atractiva com complexa, per postres només teníem una setmana per poder-ho preparar, aixo però no va ser cap impediment per endinsar-nos, i com la resta de la gent, en el clip de Botifarra amb seques d'Obeses, un grup tant difícil d'encaixonar com o serà el seu clip de presentació.

Després d'una setmana intensa, buscant localitzacions, vestuari, maquillatge i sobre tot moltes botifarres, va arribar el dia del senyor (la setmana santa). Teníem dos dies per davant i quatre espais diferents on rodar, dos interiors i dos exteriors, amb el conseqüent patiment climàtic que suposaven els exteriors, per sort però el bon temps ens va acompanyar.

Dissabte 30 de març, mati:

A les nou del mati es ficava en marxa la maquinaria, l'acció tindria lloc en un interior que molt acuradament s'havia ambientat per l'ocasió, un escenari magnific, on vermells, negres i blancs predominaven en l'ambient. La seqüencia que estàvem a punt de rodar estava a mig camí entre Lynch i Almodóvar (per definir-ho d'alguna forma), però passat per el cedas d'Obeses, amb tot lo que aixo suposa. Aquí el grup comparteix protagonisme amb quatre noies i una "gran" madame.

Dissabte 30 de març, tarda:

Després d'un mati apassionant, tocava fer una petita parada i tornar-hi, en aquesta ocasió varem deixar enrere Vic per traslladar-nos fins a Roda de Ter, tocava rodar exteriors i tot i que l'espai no gaudia de la màgia que desprenia l'espai del mati, també tenia la seva gracia. El temps ens va fer patir una mica, però finalment es va rodar sense cap mena de problema. Aquí va ser necessari, i més que mai, l'experiència d'en Jordi amb la steadycam, la seqüencia ens traslladava fins a un carrer on d'un en un, tots els components d'Obeses, es "convertien" a la causa botifarrera.

Diumenge 31 de març, mati:

Superat el primer dia de rodatge, ens disposàvem a començar una nova i maratoniana sessió de rodatge que es dividiria en dos/tres espais, a les vuit del mati un bon grapat de persones ens trobàvem a l'extens i buidat parking de l'Esclat de Malla, un Cadillac (de no se quin any, però cridaner de co*****) compartiria escena amb l'estereotipada exuberància d'unes netejadores de cotxes molt "obeses", la cosa prometia i molt, i si no que els i diguin a tots els ciclistes i curiosos que es varen parar a contemplar tant suggeridora postal.

Diumenge 31 de març, tarda:

Un cop finalitzat el mati i després de fer una rapida parada a Tona, tocava anar a Manlleu per encarar la recta final del rodatge i de les seqüencies que tancaran el clip. L'espai, una nau mig abandonada, es va convertir en el punt de trobada de Obeses i un grup, un tant especial, de "mafiosos" moguts per les delícies de la carn. Un cop més, estàvem a punt d'endinsar-nos en una seqüencia "de pel·lícula", on cada personatge gaudiria del seu "moment estel·lar". El cansament dels dos frenètics dies de rodatge no podia superar les ganes que i havien per acabar-ho d'estripar tot, i aixi va ser, tot i alguns problemes tècnics, que va allargar el rodatge algú més del previst, varem ficar punt i final a un deliri visual que de forma condensada acompanyara la més que enganxosa, Botifarra amb seques.

Ara només queda veure com quedara tot plegat, la veritat es que si queda la mitat de be que ens o varem passar, serà genial. Agrair des de aquí l'ajuda incondicional d'en Christian Mayo, en Jordi Amàrita i l'Albert Salarich, i com no a Obeses, a en Toni Font (genial tant al davant com al darrera de la càmera), i tots, del primer a l'últim, que varen fer-nos costat durant els dies de rodatge.