Santa innocència

Diari de rodatge: Santa innocència.

Des del moment en que surt la primera i immadura idea per fer un curtmetratge, fins que esta del tot acabat passen moltes i moltes coses, coses que et fan plantejar si es necessari continuar endavant amb el projecte, però moltes d'altres que t'esperonen a continuar. I precisament, els dies que dura el rodatge, son els més durs i a l'hora els més agraïts.

Tres anys després de Big Pig. The Shit War, i després de coses tant sòbries com Nu, i el meu personal homenatge al mon del cinema, amb La setena dimensió, em venia molt de gust tornar a la comèdia, aixo si, un tipus de comèdia elegant i esbojarrada a l'hora.

Amb el Conte de Nadal de Charles Dickens com a base, s'obrien un bon grapat de possibilitats que el cinema d'una o altre forma ja havien abarcat. Lluny d'aportat originalitat a la historia, em vaig voler centrar en una historia senzilla i directa, agradable de cara a l'espectador. Aixi va néixer Santa innocència, un curt que ja tindreu temps de veure, i del que em limitaré, només, a explicar com va anar tot el proces de creació i rodatge.

Una vegada més havia arribat el moment de reunir a tota aquella gent que aquests darrers anys m'han fet costat a l'hora de tirar endavant algun projecte, aquella "família" cinèfila a la que de mica en mica si ha anat incorporant nova gent, i amb qui em sento tant a gust treballant. Ara només era qüestió de trobar a les persones que podien ajustar-se més al que jo buscava en la historia, bàsicament equip tècnic i artístic, en tots dos casos ja tenia aixo mig cobert amb l'equip de sempre, però no ni havia suficient.

Primer vaig encarar els passos cap a els protagonistes de la historia, un de central i quatre de secundaris, la importància en l'elecció d'aquests es vital per donar solvència a els personatges, que tot i formar part d'una historia força esperpèntica, tenen que ser mínimament creïbles. Dos d'ells els tenia molt clars, només era qüestió que acceptecin la nostra proposta, i els altres varen aparèixer de mica en mica. Aquí no em puc queixar, vaig tindre la sort que cap d'ells es va negar i que durant els dos dies de rodatge van donar el millor de si, i aixo es nota. Especial il·lusió m'ha fet poder treballar amb en Domènec De Guzmán, en Peyu, la Silvia Nogueras, l'Albert Salarich i en Pepe Caldelas. Al seu voltant un grapat d'extres a qui estimo i admiro a parts iguals, i amb qui e tingut la sort de treballar en més d'una ocasió, en Xevi Font i en Lluís Bové, a aquests i tinc que comptar la incorporació d'en Marc Freixenet i en Valenti Martin. Genials tots ells, amb més o menys protagonisme han aconseguit abraçar la historia i tirar-la endavant.

Per el que fa en l'apartat tècnic, un cop més vaig comptar a l'ajuda en el guió d'en Joan Capdevila i amb en Jordi Amàrita, que en aquesta ocasió va aparcar la càmera per fer-se càrrec del so. La complexitat de tot plegat, però em va fer plantejar el fet de deixar de fer de càmera per trobar algú que m'alliberes d'aquesta feina al mateix temps que aportes més qualitat a la imatge, i aixo ho vaig trobar amb l'operador de càmera, Èric Motjer, i el fotògraf Ivan Raga. Amb dos, magnífics professionals, que amb la seva experiència i implicació en el projecte, faran d'aquest producte un treball solvent. La producció, per primer cop, agafava importància, fins al punt de caure en mans de l'Aina Salarich, la seva exel·lent feina m'ha facilitat molt les coses, va planificar el rodatge al minut i va aconseguir l'espai on es va gravar, un lloc excepcional que s'ajustava a les nostres necessitats. Una altre de les persones que ens va ajudar, i molt, es la Judit Quintana, encarregada de maquillar i vestir a la majoria dels actors.

No puc acabar, però, sense esmentar a aquells que en un moment o altre varen estar, durant el rodatge, amb nosaltres, a en Pep Miràs, fent la direcció d'actors, en Toni Arjona, l'Antoni Font,en Vicens Uso i la Nuri Vigué, aquells a qui sempre faig corre a última hora, i que mai fallen.

El rodatge va tenir lloc a Manlleu el 20 i 21 de juliol. La maquinaria es ficava en funcionament el dissabte a les vuit del mati, l'equip tècnic i part de l'artístic feia acte de presencia amb tota les ganes del mon. Amb poc més d'una hora començàvem el rodatge que va allargar-se fins a mitja tarda, moment en que una forta pedregada va interrompre la filmació, deixant a l'aire tres o quatre seqüencies. Aixo però no va ser un problema, senzillament el diumenge aniríem una mica més ajustats de temps, però res que no es pugui superar amb "il·lusió" i un equip de persones que durant els dos dies de rodatge varen donar lo millor de si.

Varem viure moments entranyable i molt divertits, la veritat es que gran part del que buscava a l'hora de fer el curt ja es podia palpar durant el rodatge. Santa innocència es un conta per adults vist per els ulls d'un nen, on el missatge moralista para boig en mig d'un entorn on passat, present i futur treballen de valent.

Vist amb la distancia dels dies, i un cop visionat les imatges del rodatge, no puc fer més que agrair la participació de tots els que han format part del rodatge, al mateix temps que iniciem el muntatge, conscients que encara queda molta feina per fer, però que el que s'ha fet fins ara, a valgut molt la pena. Tenim una base immillorable que de ben segur donara per una historia, com a mínim, esperpèntica.

P.D. les fotografies que acompanyen aquest escrit son de l'Ivan Raga.