Búnquers del Pirineu

Diari de rodatge: Búnquers del Pirineu.

El genera documental sempre a estat un format que personalment m'ha costat. El que no puc negar, però, és que el nivell visual i documentat de la majoria d'ells, sobretot de produccions d'aquests últims anys, esta francament bé, aconseguint fer d'aquest genera un autentic tresor on descobrir històries reals i fets històrics, que en alguns casos, són molt millors que els arguments d'algunes pel·lícules.

Mai m'havia passat pel cap fer un documental, la complexitat de tot plegat i la falta d'una bona historia per explicar no em feien fer el pas, així doncs l'oportunitat, ni que sigui de puntetes, em va arribar de la mà del bon amic i realitzador Joan Capdevila, que juntament amb el seu germà Marc estaven rodant un documental sobre els búnquers que es varen construir als Pirineus durant el Franquisme. I dic "de puntetes" perquè el gran gruix de realitzar el documental, Búnquers del Pirineu recau sobre els seus autèntics creadors, en Joan i en Marc Capdevila, que em varen demanar que em fes càrrec de dirigir les seqüències que reconstruïen alguns dels fets que s'expliquen al documental.

Amb la mateixa il·lusió que si tingues que rodar un curt, però amb menys pressió, entre altres coses perquè en Joan i en Marc s'encarregaven de tota la producció, vàrem organitzar el rodatge de dues seqüències marcadament diferenciades, la primera en exteriors, es rodaria en una muntanya del Pirineu amb la presència d'un grup de soldats, maquis antifranquistes i el mateix general Franco "en persona". El segon lloc on estava previst el rodatge, seria un espai interior amb dos o tres actors com a màxim, el que es pretenia era aconseguir un espai acollidor on poguessin conversar un escriptor i un historiador.

En tots els casos estàvem parlant de reunir un equip de rodatge petit, entre actors i equip tècnic érem com a màxim deu persones. Els espais on volíem rodar estaven clars, l'exterior era al mateix lloc on en Joan i en Marc ja i havien gravat algunes imatges per al documental, mentre que en l'interior vàrem tindre la sort de poder comptar amb l'ajuda i predisposició de l'Esteve del Restaurant La Troballa de Sant Julià de Vilatorta, que molt amablement ens va cedir l'espai perquè i poguéssim gravar la seqüència on i apareixerien en Robert Jové i l'Emili Jané, dos grans actors i amics que es varen apuntar al projecta sense cap problema i que gràcies a ells el rodatge va anar de maravella.

Algú més de feina ens va portar el rodatge exterior, entre altres coses perquè es feia necessari un viatge més llarg per arribar al lloc previst per gravar, i perquè un cop allà teníem que convertir l'espai d'un búnquer mig enderrocat en un lloc on i haurien soldats treballant, militars d'alt rang i maquis, per suposat el vestuari era part important perquè tot plegat quedes una mica creïble. De nou el rodatge va anar de meravella, divertit i amb un parell de moments força anecdòtics amb militars de veritat inclòs i un parell de turistes despistats, mirant que punyetes fèiem.
L'equip artístic estava format per "secundaris" de luxe com l'Albert Salarich, en Marc Capdevila i en Ramon Padros (apareixent en més seqüències de les que us podeu imaginar) i dos "stars" a qui aprecio especialment, en Lluís Badosa i en Josep Font (magnific en el paper de Franco). Rere les càmeres vàrem tindre l'ajuda i suport d'en Joan Capdevila, l'incombustible Jordi Amàrita (que en algun moment també es va ficar davant la càmera) i la Nuri Vigué (que també es va fer càrrec durant l'edició, del retoc de color).
En conjunt una gran experiència en un documental excel·lent que finalment va veure la llum aquest passat diumenge dia 6 d'abril del 2014 a les 23h al Canal 33 de Televisió de Catalunya.

Gràcies a tots els que ens han fet costat per fer-lo possible.