El lleó de tigres

Diari de rodatge: El lleó de tigres.

Per molts curtmetratges que pugui arribar a fer, mai em cansaré d'atacar tots els generes que en aquells moments em vinguin de gust, i les histories que cregui que tenen que ser explicades, més que res, perquè gràcies a això, puc aprendre del sempre complex llenguatge cinematogràfic. Després d'estrenar una comèdia petita com TupperSex, i desprès de la cinta de terror, Princesa, em tornava a venir molt de gust endinsar-me en un drama detallista, una historia que tot i ser del mateix genere que Sr. Expósito, no tingues res a veure amb aquella. En aquesta ocasió volia explicar una historia intimista, de sentiments ocults, una historia on el personatges centrin l'interès de l'espectador.

A grans trets tenia una historia que creia que tenia possibilitats, de tota manera es tractava d'una cosa molt bàsica, decidit a tirar-ho endavant i amb la intenció que la cosa agafes cos, vaig contactar amb l'Alba, responsable del guió de Fang i una de les persones que crec que podia aportar més a tota la historia. I així va ser, l'Alba em va presentar un guió excepcional, carregat de detalls i gran maduresa. Amb el guió definitiu a les mans s'obrien un grapat de possibilitats, ara només era qüestió de que jo fos capaç de portar a bon port aquest Lleó de tigres, per primer cop tenia a les mans un text que cinematogràficament i personalment suposava tot un repte, en primer lloc per la densitat de tota la historia i en segon per el bon grapat de subtileses que feien d'aquesta historia, un curtmetratge que en cada visionat i descobríssim una cosa més. Personatges que van molt més enllà del que poden dir parlant.

En una historia com aquesta una de les coses més importants son els actors, la naturalitat en que es mouen per l'escenari i la credibilitat dels seus diàlegs son part vitals perquè la historia atrapi a l'espectador, per sort, varem reunir a un bon grup de magnífics actors dels que no em puc dir més que meravelles. Amb Pep Miràs i Ramón Enrich com a eix central, i la presencia de la Mercè Estrada, configurem una historia on també i destaquen l'Edu Gibert, la Marian Toril i en Cèdric Raga, personatges que amb més o menys rellevància tenen molt a dir en aquest Lleó de tigres.

Per el que fa a l'aspecte tècnic, personalment tenia molt clar que tot plegat tenia que respirar quotidianitat, per aquesta raó la majoria de les escenes, per no dir totes, es varen rodar amb llum natural. Com a operadors de càmera Ivan Raga i Èric Motjer, dos mestres amb qui he tingut la sort de compartir més d'un projecte, i que de nou, varen aportar qualitat a les imatges. L'aspecte sonor, molt important perquè l'espectador no perdes detall de tot el que parlen els personatges, va anar a càrrec d'en Jordi Amàrita i l'Albert Salarich, un tàndem tant bo com "perillós" (dit amb tot el meu carinyo).

En la resta d'apartats tècnics i trobem a la producció, la incombustible Aina Salarich, l'Aina Terrés, com a vestuari, l'etalonatge i imatge gràfica a càrrec de la Nuri Vigué. I per últim i part importantíssima de que tot quedes de la millor forma possible i trobem a l'Àlex Roca en el departament de FX i l'Eloi Casellas com a responsable de la banda sonora, un aspecte que personalment em va encanta, per la seva força mesurada i melancolia. I per si amb això no ni havia prou varem tindre la sort que en Guillem Roma & Gots de Tuba ens cedissin un tema, que es part importantíssima per el conjunt de tota la historia.

El lleó de tigres reuneix on grapat de coses que en conjunt son magnifiques, un equip humà immillorable que m'ha fet gaudir d'un rodatge meravellós a l'hora que creàvem una historia intensa, sensible, que parla de moltes coses, de la manca de comunicació, de l'amor en tots els seus aspectes i que com tot en aquesta vida, les coses tenen un principi i un final, només es qüestió que mentre no arriba el final, sapiguem valorar tots aquells detalls que ens envolten.

Poster de El lleó de tigres creat per Ivan Raga i Nuri Viguè.
Poster de El lleó de tigres creat per Ivan Raga i Nuri Viguè.