La gàbia de les orenetes

Diari de rodatge: La gàbia de les orenetes.

No puc negar que el cinema de terror sempre m'ha atret. Desprès de nombroses incursions en el genere, i tres anys després de fer-ho per últim cop amb Princesa, volia tornar, per endinsar-me en una cinta d'horror. Els meus objectius com a realitzador passaven per fer un curtmetratge amb dos o tres personatges, i rodat en un únic espai. El repte de crear una historia amb aquestes característiques, sorgia de la necessitat de realitzar un treball en que poguéssim dedicar tota l'atenció de l'equip tècnic a l'espai i els actors.

Si amb Princesa l'argument es limitava a una acció concreta i poca cosa més, amb La gàbia de les orenetes la complexitat argumental s'accentua. Per completar la primera idea que tenia, i millorar-la amb tots els aspectes, vaig comptar amb la participació de l'Alba Colomer, guionista de Fang i El lleó de tigres. La seva destresa per disseccionar personatges i omplir-los de matisos ajudarien a que la historia tingues cos i anima. Després de dues o tres reunions, diferents trucades, per acostar idees, i tres versions o quatre de guió, varem plasmar amb nou folis de text, La gàbia de les orenetes. La importància de comptar amb un bon guió es vital per començar a caminar. Després de tres mesos, ja teníem el guió sobre la taula, ara començava l'elecció dels actors protagonistes, l'espai on es rodaria i tots els detalls que formen part de la producció d'un curtmetratge.

Dos dels tres protagonistes els tenia molt clars de bon principi, el primer, i sobre el que recau gran part del pes de la historia era en Ramon Enrich, grandíssim actor amb qui ja havia treballat en un capítol de la web serie, Solisombra i al curtmetratge El lleó de tigres, la segona, era la Marta Parramón, magnifica actriu amb qui havia coincidit en alguna ocasió, però amb qui mai havíem pogut compartir un curtmetratge. Tenia moltes ganes de treballar amb tots dos. Amb en Ramon i la Marta confirmats, només feia falta localitzar al tercer dels protagonistes, les dificultats eren màximes, ja que el personatge en qüestió era la d'un nen d'uns deu anys aproximadament que tindria que suportar el mateix pes que en Ramon, ja que el seu personatge apareix en un 90% del curtmetratge.

La feina de localitzar el nen protagonista va ser el fruit d'una serie de casualitats. Desprès de mesos tantejant fills de coneguts i sense veure-ho gens clar, va arribar la trucada, per un altre tema, de la Marian, actriu que apareixia a El lleó de tigres. Quant li vaig explicar les característiques del nen que buscava, em va respondre amb un contundent: i tant, amb els ulls tancats, en Biel. La Marian, que havia fet de professora de teatre amb en Biel, m'hi va ficar en contacte i pocs dies desprès ens varem conèixer, ràpidament vaig veure que físicament podria donar per ser un dels protagonistes de La gàbia de les orenetes. Ara només quedava veure si seria capaç, interpretativament parlant, de ficar-se en el paper. Quina va ser la meva sorpresa, quant i ja en la primera escena que varem gravar, va demostrar una maduresa davant la càmera difícil de superar. En Biel ha estat tot un descobriment, un actor amb un futur més que prometedor. A La gàbia de les orenetes manté "el tipus" durant tot el curt i comparteix protagonisme amb actors més veterans que ell, sense ni immutar-se.

L'estètica del curtmetratge era una de les coses que em tenia més capficat. La historia estava pensada per passar els anys 80, així doncs, l'Aina Terrés, responsable del vestuari, ens va preparar un bon ventall de roba, acord amb l'època. L'espai on rodar-lo, era part essencial per aconseguir allò que vaig imaginar quant llegia el guió. La cosa no va ser gens fàcil, per sort finalment varem localitzar un espai magnific perdut en mig de les Guilleries que ens va servir de plató natural. Un cop localitzat el lloc, i teníem que sumar una dificultat més, el volia ple d'ocells dissecats. El que en principi podia sembla fàcil, no o va ser gens, per sort en Roger Codina, director de producció, va localitzar-na una bona colla.

Amb tot apunt, només quedava reunir a l'equip tècnic. La gran sort de tot plegat, es la de comptar amb un equip humà i professional tant magnific, un bon grapat de gent que participen de principi a final durant tota la jornada de rodatge, implicant-se i aportant idees i solucions que ajudin a millorar el projecte. A els ja esmentats amb anterioritat, i cal sumar a l'Ivan Raga com a director de fotografia i operador de càmera, en Byron Abadia i la Susanna Méndez, responsables de tot allò que tingui a veure amb el so, la Nuri Vigué amb múltiples tasques, entre elles la d'etalonatge i creació del pòster promocional, L'Àlex Roca, polint algun que altre plànol. Jordi Amàrita, que en aquesta ocasió, es va fer càrrec del making off. I per últim, i no menys importants, l'Albert Salarich i en Pep Alvarez, fent de tot i més.

La gàbia de les orenetes ha estat possible a tots ells i alguna que altre persona que no he esmentat. Gràcies per fer-ho possible.

Poster de La gàbia de les orenetes creat per Nuri Viguè.
Poster de La gàbia de les orenetes creat per Nuri Viguè.