No deixis que m'enfonsi

Diari de rodatge: No deixis que m'enfonsi.

He de reconèixer que fa temps, la meva filmografia, s'ha estancat en un terreny molt concret. Personalment m'agrada explicar històries de relacions humanes, gràcies a això, cada cop gaudeixo més del treball amb els actors. Així doncs no era d'estranyar que després de les magnífiques experiències amb El lleó de tigres, Pau o La gàbia de les orenetes, vulgues continuar explorant la conducta humana davant les pors i els sentiments.

Si tenim en conta la nostra faceta d'amateurs, les condicions en què treballem i les possibilitats econòmiques i temps de rodatge que i podem dedicar (un o dos dies de rodatge, com a molt), no em puc queixar. Tinc la gran sort de comptar amb un magnífic equip humà i professional, que amb la seva implicació, aconsegueix treure el millor de cada nou projecte. Amb gran part de l'equip tècnic que varen fer possible els meus darrers curtmetratges, em creat, No deixis que m'enfonsi, una història d'amistat "fantàstica".

No deixis que m'enfonsi explica la història d'un personatge que viu en una petita roulotte, en mig del no-res, envoltat per arbres i aigua. La seva vida gira entorn aquest espai i allò que si amaga. La relació del personatge protagonista amb dos amics fa la resta. La cinta protagonitzada per Pepo Blasco, Albert Ribalta i Pep Miràs parla de la força de l'amistat i tot allò a què ens aferrem con tal de tenir alguna cosa per la qual continuar vivint. El guió ha anat a càrrec d'Alba Colomer (La gàbia de les orenetes) i suposa un nou punt de vista a les relacions humanes sense oblidar la seva part fantàstica, que personalment tant m'agrada.

Després de tres mesos treballant en el guió, l'Alba havia aconseguit plasmar en set pàgines una història intimista, d'una càrrega emocional continguda que tenia tots els ingredients necessaris per motivar-me a explicar-la amb imatges. Durant el procés de producció vaig descartar algunes seqüències, que cinematogràficament, creia que es podien explicar d'una altra forma. Tres personatges i un únic espai, això que en principi podia semblar senzill, tenia algunes dificultats.

La predisposició d'un bon grapat de persones va fer possible rodar, de forma privada, a tocar de l'aigua del Pantà de Sau on i vam fer arribar una roulotte i tres cadires de "platja". Iniciàvem el rodatge el dissabte 20 de juliol a les 16h i acabàvem a les 23h, l'endemà diumenge a les 5h del matí i tornàvem i fins a les 11h, moment en què vam ficar punt final a un cap de setmana espectacular, en un entorn encantador i un equip tècnic i artístic que va fer un treball al·lucinant al mateix temps que em feien gaudir de cada moment.

Des d'un bon principi, tenia clar que el protagonista havia de ser en Pepo Blasco (Com si fos ahir), l'experiència de treballar amb ell a Nu i el Solisombra, havia estat molt bé, i creia que podia donar molt joc, i així va ser, la interpretació d'en Pepo es magnifica. De tota manera, no n'hi havia prou amb la presència d'en Pepo, feia falta localitzar dos actors que l'acompanyessin, els escollits, i amb qui també havia tingut la sort de treballar, varen ser l'Albert Ribalta (7 razones para huir) i Pep Miràs (El ministerio del tiempo), amb dos reforcen i complementen la interpretació d'en Pepo.

Rere les càmeres si troba un petit gran equip. La direcció de fotografia va a càrrec d'Ivan Raga, que comparteix tasques com a càmera al costat d'en Roger Codina. Byron Abadia i Susanna Méndez s'han fet càrrec del so directe, edició i disseny de so, per la seva part l'Aina Terrés, ha estat l'encarregada del vestuari. La producció ha anat a càrrec de la Nuri Vigué, responsable juntament amb l'Ivan Raga, dels pòsters promocionals del curt. Durant tot el rodatge vàrem comptar amb l'ajuda de l'Albert Salarich i en Pep Alvarez, que varen realitzar múltiples tasques. I tot i que no va ser present durant el rodatge, cal destacar, els genials esbossos realitzats per Carles Gañarul, i que apareixen en un moment del curtmetratge. Agrair a l'Ernest Crusats, de La Iaia, que ens permetis ficar El meu vaixell, per tancar la història.


Pòsters de No deixis que m'enfonsi, creats per Nuri Viguè i Ivan Raga.